"POTESTAS ET AUCTORITAS"

"POTESTAS ET AUCTORITAS"

(sobre la “declaració de Granada” del PSOE-PSC)

Mes enllà de fer un anàlisi exhaustiu i contraposat de la proposta signada a Granada per el PSOE-PSC; cal, en primer terme, analitzar la legitimitat d’aquesta proposta i el marc que l’envolta.

Tenint en compte els antecedents, ens remuntem a la proposta d’Estatut de Catalunya referendada el 18 de juny de 2006 per el poble de Catalunya i que pretenia ser una proposta federal a Espanya. Va patir serioses i amargues retallades, el que havia de ser l’acord definitiu sobre l’encaix de Catalunya amb Espanya, i varen ser avalades per el corresponsable (en aquell moment) del govern Espanyol Alfredo Pérez Rubalcava –alguns dels responsables del PSOE es varen encarregar de passar el ribot al text estatutari- i posteriorment va patir la pitjor humiliació amb la sentencia 31/2010 de 28 de juny de 2010 del Tribunal Constitucional, el qual va deixar el text sense l’esperit amb el que va néixer.

Sis anys entre el referèndum del text per el poble Català, el ribot del PSOE, la sentencia del Tribunal Constitucional i la manifestació de l’11 de setembre de 2012 han posat en evidència la nul·la voluntat de l’estat i dels dos partits majoritaris (PP-PSOE) per articular una proposta seriosa en aquest sentit. Fins que el sentiment de frustració dels catalans es va veure canalitzat aquell 11 de setembre no hi ha hagut cap reacció, ni en un sentit ni en l’altre. I malauradament a l’altre costat de la moneda del reclam Català hi ha un PP –amb 186 escons en les eleccions del 21 de nombre de 2011- que ostenta majoria absoluta  i que pretén imposar a l’estat Espanyol un model centralitzat, fins al punt de reclamar el reclamar el retorn de les competències al les Comunitats Autònomes.

Prenent com a referència els termes romans, “auctoritas” que fa referència una certa legitimització socialment reconeguda que procedeix de un saber i que és atorgada per una sèrie de ciutadans. I que és, així mateix, ostentada per una persona o institució que te una capacitat moral per emetre una opinió qualificada, que te un valor moralment molt fort. I tenint  en compte els antecedents abans descrits, el PSOE-PSC i el senyor Alfredo Pérez Rubalcaba no tenen “auctoritas” per fer una proposta federal ni per Catalunya, ni per Espanya.

Així mateix el poder socialment reconegut, propi de la capacitat legal per fer complir la seva decisió “potestas” no pertany al PSOE, que va perdre les eleccions (ni possiblement al PP). Una proposta d’aquest tipus és en aquets moments una cortina de fum. La reforma de la Constitució Espanyola es summament complexa i en el procediment ordinari establert, que te diverses variants, requereix ser aprovat per una majoria de tres cinquenes parts de les dues càmeres (de forma resumida), o per una majoria absoluta dels membres del Congrés de diputats , o -en una tercera modalitat- ha de ser sotmesa a un referèndum sí fos proposada per un nombre de diputats i senadors especificats menor al de les altres propostes.

En qualsevol cas, el requeriment per fer una proposta federal no pot significar una còpia “facsímil” del sistema autonòmic amb un rentat de cara. I sobretot no pot renunciar als conceptes clau com és l’autonomia fiscal, les plenes competències o el “dret a decidir”. Però pricipalment ha de significar un gran passa endavant per la democràcia. Per tant, la “Declaració de Granada” feta per el PSOE-PSC, aquest passat dissabte 6 de juliol no té ni “auctoritas” ni “potestas”.