DEL SOCIALISME AL CIUTADANISME
L’enquesta GESOP elaborada per al Periódico augura un forta caiguda, a nivell Espanyol, del PP (118-122, una pèrdua de fins a 68 escons) i una continua reculada del PSOE (104-107, de 3 a 6 menys). En la forquilla on es situen la resta de partits passa de 54, en les eleccions generals del 2011, a 121-130, segons el sondeig, una diferència de fins a 76 escons, que deixa un panorama de pactes o de governs d’entesa . Aquest resultat no només posa en evidencia que la corrupció passarà factura als partits, sinó que la forma d’encarar la crisis, de governar-la i d’aportar solucions als problemes dels ciutadans, els repercuteix directament i utilitzaran el seu vot conseqüentment.
El sistema bipartidista espanyol s’ha trencat i, per tant, el disseny fet en el pacte constitucional del 1978 ja no serveix i els partits majoritaris no han mostrat cap evidencia d’afrontar-ne una autentica renovació. La gravetat però d’aquest enfonsament i de la distància entre la política i el ciutadà, rau en que ja no hi ha cap partit polític que el pugui representar majoritàriament. El socialisme (PSOE-PSC) ha renunciat a escoltar directament les preocupacions de les classes mes desafavorides; s’han concentrat en l’instrument, en la carrera meritocràtica i la partitocràcia.
La renuncia al concepte de la radicalitat democràtica i l’associació entre socialisme i federalisme, posa entre l’espasa i la paret a tots els votants del centre-esquerra que havien apostat per al PSC, que opten per l’unionisme. Però el socialisme no ha de renunciar a defensar un concepte de Catalunya-Estat, sempre i quant es basi en els valors (ara renovats) de la revolució Francesa: “llibertat, igualtat i fraternitat”. Doncs, ara cal una revisió de tots els conceptes que ens han estat útils per cohesionar la societat i per això, cal una aposta per al “ciutadanisme” com a element d’unió i confluència.
La política necessita dels moviments ciutadans i els moviments ciutadans necessiten de més i molta política. La implicació ciutadana en la política entra per la porta del darrera i passa al davant de les iniciatives, en general conservadores i poc valentes, dels partits. I ho fan amb un absolut convenciment que les teories més pures del capitalisme s’han imposat disminuint així la igualtat d’oportunitats en tots els nivells. L’objectiu és doncs implicar la ciutadania en el procés de recerca de una societat adaptada al S.XXI, prescindint dels individualismes, buscant la força del col·lectivisme i els lideratges compartits.
Cal impulsar un gran moviment, que recuperi l’esperit del municipalisme entès com a motor de la societat i que engegui de nou una revisió del conceptes de l’esquerra (i del ciutadanisme) i cal que les ciutats com Barcelona, que sempre han tingut un paper protagonista en aquets impulsos, el recuperin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada