CRíTICA (I ELOGI) A L’ESQUERRA CATALANA
La distància entre els polítics i la societat cada vegada és més gran, aquets ens avoquen a patir grans decepcions cap a la seves persones, i la maquinària electoral dels grans partits es concentren en estratègies a curt plaç per treure’n un rendiment electoral i sacrificar les grans idees força.
Aquesta desunió és especialment greu en els polítics de la (mal anomenada) esquerra, ja que no han trobat ni propostes, ni polítiques que responguin realment al seu discurs, ni al moment actual. En aquest sentit, la dreta ha estat capaç de implantar les seves idees, aprofitant la greu situació econòmica, mentre l’esquerra ha estat testimoni del desmantellament de la societat del benestar i al mateix temps, s’han preocupat únicament del manteniment de” l’estatus quo”. L’esquerra ha fallat.
Ni propostes, ni discurs, ni idees; han renunciat a la transformació de la societat i s’han tornat una peça mes en l’entramat conservador i classista que aprofita aquesta crisi per retornar capital a la classe alta, metre la classe mitjana està desapareixent i la resta ja no pot, en prou feines, ni sobreviure. Els ascensors social pateixen el pitjor atac per part de la dreta; la sanitat i l’educació, deixen de ser universals per esdevenir la principal peça d’una nova societat que vol emergir amb un rerefons classista.
Però la critica mes ferotge prové la societat, que “indignada” amb el comportament dels seus representants, veu estorada com un seguit de casos de corrupció contaminen als dirigents dels institucions publiques aferrats als seus càrrecs que consideren de propietat. Som testimonis d’un procés de transformació i revolució dels esquemes de pensament comuns que ens porten a pensar que els antic paràmetres que definien els partits d’esquerra i de dreta han canviat i queda demostrar amb l’aparició de Procés Constituent (Catalunya), Syritza (Grècia) o MoVimento 5 Stelle (Itàlia).
Cal, tanmateix, reconèixer i elogiar el servei i la dedicació d’una bona part dels, desprestigiats, polítics que sacrifiquen temps i esforços a la societat i a la comunitat, algunes vegades a canvi de res. Pot ser el sistema Català no sigui el més democràtic o el més representatiu, però la importància de la funció del nostre sistema requereix el màxim respecte i, també, la voluntat comuna, d’actualitzar-ne els conceptes que les articulen.
L’esquerra Catalana no és capaç de reaccionar al voltant de tots aquets esdeveniments i s’allunya del costat d’una societat que reclama ser alguna cosa més, reclama sobirania. Manca generositat, lideratge, unió; alguns aferrats a instruments o personalismes. No hi veuen o no hi volen veure.
Des de Nova Esquerra Catalana no renunciem a ser una part d’aquesta transformació de la societat, defensem una revisió i actualització del socialisme democràtic i, per tant, una aplicació del concepte de radicalitat democràtica en la gestió d’allò públic. Una ferma defensa de dret a decidir.
Per aquets motius i molts més serem al Pacte Nacional per al Dret a Decidir. Socialisme democràtic i progressisme.
