TEMPS DIFÍCILS, GRANS ESPERANCES?
Ens toca viure temps difícils en una
crisi profunda que afecta tots els àmbits de la societat.
Resulta extremadament greu que milions
de persones visquin en la misèria o en els seus llindars, que milions de
persones hagin perdut el seu lloc de treball, que milions de persones pateixin
la inseguretat jurídica derivada de l’acció del seus representants. I resulta
intolerable que les prioritats dels governs no siguin atendre aquestes
persones, que les exigències dels poders econòmics prevalguin sobre les
necessitats dels ciutadans i les ciutadanes.
És un frau democràtic que els governs
elegits pel “poble sobirà” se sotmetin a les directrius de poders econòmics que
només aspiren a la usura.
Els governs estan en crisi, i conseqüentment,
també ho estan els partits. La situació s’agreuja quan els sindicats no saben
respondre a una situació que els supera i als mitjans de comunicació els
resulta molt car lluitar per la independència.
Els màxims responsables de la misèria
moral i econòmica que ens aclapara són més forts que mai.
Han aconseguit l’hegemonia ideològica i
el domini de l’economia europea i nord-americana. Han situat homes i dones de
la seva màxima confiança al front dels veritables centres de poder. Han sotmès
els governants escollits democràticament que, incomprensiblement, han acceptat
el rol d’infligir dolor a aquells davant dels quals s’havien compromès
solemnement a millorar el seu benestar. Estan a punt d’aconseguir l’hegemonia
política total i el desmantellament de l’Estat de Dret i del Benestar.
Com hem pogut arribar fins aquí?
La resposta és senzilla: per la
convicció, la perseverança, l’astúcia i la intel·ligència dels neoliberals i
per la incompetència dels responsables socialdemòcrates europeus. No només ens
han dut fins aquí Reagan, Thatcher, Bush o Aznar. També han contribuït amb molt
de mèrit a la catàstrofe Clinton, Blair o Zapatero.
Hi ha un segon factor: la conversió de
la política en espectacle. La perversió d’aquesta realitat és extrema, perquè uns
i altres fan dels problemes dels ciutadans material per als combats dialèctics
incruents que pretenen “només” dur a les cordes als adversaris, que els són
imprescindibles, per tant han de continuar existint. Les victòries dels partits
no compten com a solució dels problemes de la ciutadania, sinó com a derrotes
dels contrincants als hemicicles.
La crisi a Catalunya és més greu perquè
l’Estat al qual pertany, especialment els últims quinze anys, no li ha permès
desenvolupar les potencialitats de les dones i els homes que hi treballen. La
injustícia fiscal, el dèficit d’infraestructures i la marginació cultural són
els aspectes més preocupants.
Cal la formulació d’un projecte reformista i
transformador des de la renovació del pensament de tradició socialdemocràta pel
desplegament de polítiqueseconòmiques
i socials noves que aturin la destrucció en curs de la cohesió social. Per recuperar,
reformant i revisant tot el que sigui necessari, l'estat de benestar que tant ens va costar construir. Per
dissenyar, junt amb els progressistes europeus, els nous instruments i regulacions
que ens tornin al camí de la creació de riquesa i d'ocupació a Catalunya, tot
guanyant el nou equilibri imprescindible entre poder democràtic
i poder econòmic.
En aquest context naixerà Nova Esquerra
Catalana. Des de la consciència de les debilitats pròpies i de la fortalesa
descomunal dels adversaris ideològics, econòmics, polítics i culturals, les
dones i els homes que en formem part treballarem per elaborar la diagnosi més
precisa de la realitat, per encertar en la localització dels problemes
importants i dels urgents, per encarar-los amb energia i convicció, per aconseguir una organització radicalment democràtica i
per presentar un projecte a tota la ciutadania -i molt especialment a les
persones que s’han sentit abandonades pels partits- d’enfortiment de les
institucions democràtiques per poder fer polítiques que afavoreixin l’equitat
(l’austeritat no pot comportar mai la misèria d’una part de la població). Pel
que fa al futur de Catalunya, el compromís és treballar amb rigor i respecte
per a un referèndum amb una pregunta clara i per fer viable legalment allò que
els ciutadans decideixin.
El país està a punt
d'iniciar un viatge carregat d'incerteses que demanarà l'esforç i l'encert de
tots; que exigirà unitat, responsabilitat compartida i representació adequada
del país real, de la societat completa i diversa que avui constitueix
Catalunya.
Des del grup impulsor
de Nova Esquerra Catalana a les comarques gironines, invitem tots els ciutadans
i ciutadanes que se sentin propers o identificats amb l'expressió del nou
projecte polític de l'esquerra catalana a incorporar-s’hi obertament i de forma
pública.
Pere Albertí, Josep Alsina, Joan
Armangué, Joan Balada, Dolors Baltrons, Marlèn Barrull,
Lioba Bové, Mariona Bru, Lluïsa
Calvo, Josep
Canals, Mita Castañer, Eduard Cienfuegos, Quim Curbet, Josep Gironés, Josep Mª
Jofre, Jaume Masó, Esteve Llorens, Francesc Mayor, Imma Mira, Josep Mª Najes, Ramon Francesc Páez, Xavier Palmada, Francesc Paz,
Isabel Pineda, Jordi Pla, Felip Pons, Josep Rodá, Sebastià Roig, Josep Rueda, Enric
Sala, Josep Manel Sapiña, Salvador Sarquella, Joan Solana, Josep Teixidor,
Josep Mª Tresserra, Ruth Turñe, Mª Amàlia Valls, Santiago Vancells (Grup impulsor de Nova Esquerra Catalana a
les comarques gironines)