Potser la més gran lliçó de la història és que ningú va aprendre les lliçons de la història. Aldous Huxley

divendres, 7 de febrer del 2014

LA RESPONSABILITAT !



PRIMERA PART. TRILOGIA SOBRE LES QUALITATS PERDUDES.



-La pèrdua de qualitat de l’ensenyament públic, la disminució del consum en la cultura, l’augment de les llistes d’espera en la sanitat pública, la pèrdua de qualitat de la sanitat pública, el deteriorament del teixit industrial, l’augment d’impostos i de carregues fiscals a la classe mitjana, la disminució del poder adquisitiu de la classe mitja baixa –i la disminució de salaris-, l’augment del risc de malnutrició i pobresa infantil, l’augment de l’atur, els desnonaments, l’augment del deute públic, el rescat de bancs –o del sistema financer-, la corrupció que s’ha aprofitat dels recursos del sistema...

Tot un llistat de greuges (que ha patit la societat) causats per una mala gestió, el desgovern, la incomprensió, la falta de contacte amb la realitat i d’una submissió incondicional dels poders executiu i legislatiu de l’estat(s) amb els poders econòmics. Tant mateix, han comportat una sèrie de mesures que retallen els drets socials mes bàsics, disminució en els pressupostos dels estats i l’augment d’impostos. No és , tant sols, una qüestió diners, és la imposició d’un model d’opressió i d’ofec de les classes treballadores.

Qui assumeix la responsabilitat d’aquest cúmul de circumstàncies? Qui extirpa del sistema aquesta corrupció generalitzada? Qui assumeix les conseqüències polítiques, jurídiques i socials d’aquesta nefasta gestió? Sobre qui recaurà el cost social d’aquesta crisi?

NINGÚ!. Aquesta és la resposta.

Tenen, però, una responsabilitat compartida tots aquells actors que formen –i formem- part del sistema polític, la dreta i el neoliberalisme per la imposició d'un model fallit i sobretot d’aquells que s’ubiquen en el que anomenem “l’esquerra”. Els principals partits d’aquesta (els socialdemòcrates)  han estat còmplices de les reformes que han ofegat a la societat, no han estat capaços de presentar una autèntica batalla de les idees i al final s’ha imposat “l’austeritat”.

A)    en primer lloc, l’esquerra no pot renunciar mai al canvi d’estatus quo del sistema, ni a la revolució (o re-evolució) d’aquest;
B)    segon, l’esquerra ha de representar a la voluntat majoritària de la societat –prioritàriament a les capes mitges i baixes- i quant aquestes és mouen en una direcció cal acompanyar-la, recollir-ne les propostes i representar-la;
C)    cal, en tercer lloc, assumir la responsabilitat. No es pot ser còmplice de “l’austericidi”, imposant un model econòmic que perjudica els rendiments del treball i afavoreix, tant sols, a un 1% de la població;
D)    i per últim, la societat ha evolucionat (en totes direccions) per arribar al S.XXI sobre una autèntic concepte del ciutadanisme i l’assumpció de decisions compartides, derivat d’una culturització general, mentre els partits i la política, s’han quedat encallats en el temps.

 
En el trencament del sistema de partits, de l’actual arc parlamentari, hi ha un component de responsabilitat per la seva part, aquets instruments han demostrat una incapacitat d’adaptació. Incapacitat, també, d’expressar una correlació entre els representats i els representats, el disseny del sistema no ha estat capaç d’absorbir la pluralitat de la massa social, de les aspiracions majoritàries i de l’esperit de participació.

           No és el cas català –entès com a eix nacional- o les batalles internes d’alguns dels partits polítics, les úniques causes de la trencadissa. Ha estat aquesta incapacitat d’adaptació als nous temps i la nul·la lectura del desig  col·lectiu. Cal doncs, començar una regeneració del sistema, que impliqui un replantejament general



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada