ESCOLTAR, SENTIR I SER

 

Escoltar per saber i saber per sentir, per acabar sent.

Sí la construcció d’un nou Estat Català vol arribar a bon port, sí la màquina de tren vol prendre una nova via, caldrà molt més que un camí marcat per una consulta establerta per el 2014, caldrà molt més que crear unes estructures d’Estat i que la voluntat dels polítics. El diàleg no és unidireccional, les propostes no van del polític al ciutadà, sinó que el ciutadà també te propostes.

Caldrà fer-se de nou totes les preguntes i per escoltar totes les respostes. El ciutadà posseeix respostes a les preguntes que conformen la seva realitat, que al mateix temps cus una realitat més gran, fins a conformar la realitat d’una nació. Escoltar els seus problemes és escoltar els mals de la societat.

Cal, doncs, saber i conèixer totes les realitats, amb actitud constructiva, que aporten el comú en la nostra nació. Escoltar la proposta, per sentir l’autèntica ànima de la comunió; sentir la realitat, allunyada dels polítics que han perdut el contacte amb els ciutadans, sentir l’ofec de l’opressió, de la pobresa, de la malaltia, de la por, de la mort... . Sentir, en el fons la realitat.

Per ser, conjuntament, una nació amb un Estat.